Mitja Vall del Congost

Després d'una setmana amb varis entrenos diferents al que és normal, sortia l'oportunitat d'anar a la Vall del Congost amb els amics d'Xterra per realitzar el recorregut de la Mitja Marató de Muntanya de la Vall del Congost.

El que en coneixia del recorregut era que tenia uns 1300 metres positius i que tenia 21km.

Per tant es presentava dur.

A les 8 del matí arrencavem des d'Aiguafreda, amb fresca però sabent que començaríem a pujar de seguida, per tant no calia abrigar-se molt.

Vam recórrer 1 km abans de que es sincronitzessin els GPSs que ens havien de marcar la ruta. Un cop al camí ja es veia a venir el que ens esperava, pujada, de moment per pistes i corriols sense ser molt verticals.

Perfil:

Fins el km5 va ser una pujada constant quan arrancava una bona baixada per corriol, sense ser molt tècnica.

Després de la baixada i un petit tram de pista arrencava la pujada del dia, després de creuar el riu de seguida el desnivell pujava fort.
Després de pujar per un corriol arribàvem a una pista que continuava pujant constantment sense cap descanç fins a superar els 1000m d'alçada al km10.

Fins el km17 venia una baixada per pistes i corriols, però al km17 venia una pujada que m'agafava fluix de forces, molta inclinació i fent ús constant dels pals. Un dels moments que he passat més patiment a la muntanya, però en forma de cansanci, tot i així s'havia de continuar pujant!

Un cop a dalt tocava baixar per un corriol bastant tècnic que degut al cansanci havia de controlar molt bé on posava els peus per tal de no patir cap ensopegada o torçada.
Finalment uns 2km de pista per tornar a arribar al poble.

Dades:

22km

1250m+

3h 59 min

Forces = 0!!

Pròxima parada: #BotiFIVErunner

Comença l'any - 10k Vilafranca

Estant a l'hivern les curses abunden, sobre tot les d'asfalt i com a cita obligatòria l'últim cap de setmana de gener hi havia els 10k de Vilafranca.

No tenia pensat córrer-la però vist que la majoria d'amistats i la representació de Miostaf era nombrosa, vaig decidir participar-hi.

No anava amb un objectiu, però esperava baixar la marca de l'any anterior i estar a prop de la marca de la Cursa dels Nassos de St Sadurní.

La cursa arrencava a les 11 del matí i a les 8 ja havia esmorzat, per tant vaig decidir anar a caminar per la muntanya amb les gosses, ja que aquell dia el terra de la cursa seria d'asfalt, per tant m'havia de treure el "mono" de muntanya.

A les 10:30 tot escalfant em sentia molt bé, amb moltes ganes d'arrencar, a les 10:45 fotos amb Miostaf i amb els amics d'Aquarunning i a les 11 sortida!

La sortida volia controlar el ritme però les meves cames es van posar a 5:30 i poques vegades van desviar-se d'aquest ritme, i jo, sorprès quan al km 7 encara anava al mateix ritme. Encarant el km8 em sentia amb forces per tant tocava apretar. Els rodatges i les series de l'hivern donaven fruits, parant el crono en 53:48!

Sorprès de baixar 5 minuts de l'any anterior i quasi 3 respecte Nassos.

Els dies següents les cames van notar l'esforç però va valdre la pena.

Satisfet tot i que no repetiré moltes vegades en l'asfalt.

Segona part del 2012 en curses

Bé després de fer una visita a les muntanyes pirinenques a principis de setembre, la temporada es reemprenia dividida en dues parts.

La primera part es tancaria el 28 d'Octubre amb la Mitja marató (d'asfalt) Donibane - Hondarribia, on després d'aquesta vindria una petita pausa. Després de la pausa tornava als entrenaments per preparar les curses de finals d'any.


La primera part estava plena de noves experiències en asfalt, però sense deixar de banda algunes curses de muntanya.

Cursa d'Orientació de Sant Miquel  i Cursa del Castell d'Olèrdola (14km - 1:36:19) els dies 13-14 d'Octubre.

Cursa del Cava Sant Sadurní (13,5 km - 1:18:31) dia 21 d'Octubre

Per acabar de tancar el primer cicle i el mes d'Octubre: Mitja Marató Donibane-Hondarribia (21,1km - 2h14min 25)

La segona part es centrava en sortides per muntanya per tal de preparar les curses de final d'any.

La 1a Cursa Vinyes del Penedès (12km - 1:23:54). Cursa bastant dura degut al seu desnivell acumulat.

Per despedir l'any ens tornàvem a veure les cares amb la Cursa dels Nassos Pais del Cava (Sant Sadurní d'Anoia). Aquest any ho feia en la modalitat de 10kms, per segona vegada em tornava a veure les cares amb la distància de 10k.

El dia va acompanyar molt i les sensacions van ser molt bones durant tota la cursa el que va fer que parés el crono en 0:56:47.

A pel 2013!!!!!!!

STBCN ens tornarem a veure les cares el 28 d'Abril!

Carros de Foc. 4t dia

Demà dia 6 d'Octubre farà un mes que vam sortir del refugi de Ventosa i Calvell i ens dirigiem al refugi d'Estany Llong.


Encara ho recordo com si estigués allà mateix.

Sortida al refugi de Ventosa i Calvell

Vam sortir del refugi i seguint els senders rodejant llacs, grans imponents i rodejats de paratges verds. Fins que el sender es va anar transformant en grans blocs de pedres, primer per pujar una forta pendent creuant el rierol.

Després del primer tram de pedres es divisava una petita planura on es podia caminar sense problemes però de seguida va començar la forta pendent.

La pendent transcorria primer per camins entre pedres però de seguida retrobàvem els blocs de pedres per on havíem de continuar durant un bon tros. 

Sense haver-hi camí marcat anàvem buscant fites d'anteriors excursionistes.

Després d'unes 3 hores des de que havíem començat acabava el tram de blocs per continuar pujant per una tartera de pedra inestable.

Durant el recorregut es van sentir pedres que anaven caient, però que et passi una pedra rodant a 3 metres i encara et quedi pujada, allò ens va posar la por al cos. Per arribar a dalt del Coll del Contraix havíem de passar un tram de paret on amb les motxilles era una mica complicat.

Un cop a dalt vam parar uns minuts per poder descansar i recuperar l'alè, però vam veure el que havíem de baixar i ens esperaven més blocs de pedra i tartera amb fortes pendents fins al 45% (segons GPS).

Vistes del Llac de Contraix

Vam emprendre la baixada amb molta cautela per evitar riscos, un cop realitzat el primer tram del descens vam vorejar el llac passant per sobre de grans blocs de pedra. 

Al llac vam fer una parada per intentar dinar, però el menjar que ens van posar al picnic no es podia empassar, era empalagós i sort de la taronja per fer amagar la set durant una estona.

Un cop vam reemprendre el camí de seguida es va poder veure que hi havia una forta baixada per sender, en relatiu bon estat però després de 5h caminant i el cansanci acumulat la baixada jugava males passades, portàvem 2 hores sense aigua i finalment vam poder veure un rierol on ens vam avituallar i vam agafar forces per acabar el tram de baixada, al qual encara li quedava un bon tros.

Vorejant el riu vam començar a veure les primeres vaques i els primers arbres. Fins que ens vam endinsar a un bosc de pi negre on entre els arbres es va començar a divisar el refugi. Després d'una forta baixada vam arribar al refugi de la Centraleta on encara ens quedaven 100mts de desnivell de pujada però per pista i després de tot el que havíem passat ja tocava poder caminar i no anar mirant on posar els peus a cada passa que feies.

Perfil de l'etapa (Manca un tram de baixada i la pujada de 100mts)

Al final del dia vam poder arribar al refugi d'Estany Llong on vam sopar i vam poder dutxar-nos amb aigua calenta.

Carros de foc. 3er dia.

Avui el dia es despertava molt millor, no feia tant de fred i no hi havia boira baixa (arrencavem a 2100mts).

Només de sortida ens esperaven 300mts de desnivell de pujada. Un cop coronat el Coll de Caldes (2500 approx), ha arribat la boira que ha cobert la zona d'on veníem i a l'altra banda les vistes eren espectaculars, sense boira.
La travessa de carros de foc continuava en direcció la Restanca però nosaltres al no anar amb el forfait hem decidit venir directament al següent refugi, el de Joan Ventosa i Calvell 2100mts.

Hem dinat al refugi i després hem descançat i a la tarda sense motxilles hem anat a donar un tomb pels voltants on hi ha un llac inmens en el que hem remullat els peus i hem vist un munt de cries de truita de riu.

Després del passeig hem tornat al refugi i ens hem retrobat amb els altres grups que fan el mateix recorregut que nosaltres.

Demà ens espera un dels dos dies més durs, fins el refugi d'Estang Llong, seran 6 hores i primer 700m+ seguits de 800m- i just abans d'arribar al refugi una pujada de 100m+!!!!

Les dades d'avui no estan disponibles ja que el gps s'ha quedat sense bateria quan portàvem 2h30min i 300mts i uns 4km.

Carros de foc. 2on dia.

Avui hem iniciat la ruta des del refugi d'Amitges, a 2380mts.

La temperatura a les 8 del matí era de 4 graus... Tot i així a les 9 amb les bosses carregades sortíem. La ruta era diferent a la de Carros de foc ja que anem sense forfait i hem decidit no anar al refugi de Saboredo i venir directament al nou refugi de Colomers (Que per ser nou no té moltes comoditats... Ni aigua calenta). Poc abans d'arribar hi ha hagut l'anècdota del dia, ens hem trobat amb una personalitat il-lustre de Vilafranca!!

Avui la ruta ha estat: sortir del refugi d'Amitges i pujar al port de Ratera a 2590mts i seguidament agafar el trencall direcció Colomers, després d'una baixada pronunciada continuava amb un puja i baixa constant pel costat dels llacs del Circ de Colomers.

Al final han estat 8,6km amb +300mts i -500mts (approx.).

Demà continuarem fins el refugi de Joan Ventosa i Calvell saltant-nos el de la Restanca.

Guillem

Carros de foc. 1er dia

Avui he emprès un nou viatge que ens portarà als meus pares i a mi a donar la volta al Parc d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici.

Carros de foc. Hem deixat el cotxe al pàrquing d'Espot i hem pujat caminant primer fins l'estany de St. Maurici i sense gairebé parar hem continuitat fins l'estany de Ratera on hem dinat. 
Havent dinat hem agafat el camí que ens portaria fins el Refugi d'Amitges a 2380mts des d'on escric aquestes linies.
Total: 8km en 2h50min i 500m+

Demà continuarem fins el refugi de Colomers.