Ara que s'acosta l'edició del 2013 us deixo la crònica que al final no vaig penjar l'any passat:
Crònica La Talaia
Cursa de Muntanya 2012.
Lloc: Camping
Vilanova park – Vilanova i la Geltrú
Dia: 22 Abril
2012
Km: 12,70km
Desn: 300m
La tarda anterior
a la recollida de dorsals ja es notava un bon ambient. Al entrar al camping ja
veies un arc inflable que indicava que allà s’estava montant un gran
esdeveniment.
A l’hora de
recollir dorsals molt ben organitzat, ràpid i fácil. Els voluntaris, com no,
molt agradables.
Marxàvem d’allà
amb els nervis previs a una cursa.
Abans d’anar a
dormir a sobre la taula ja hi havia preparat el material, tant si plovia com si
feia molta calor, tot a punt.
El diumenge
començava ben aviat, a les 6:45 ja sonava el despertador. Només calia esmorzar
i posar-se la roba preparada. A les 8:10 ja estava direcció Vilanova. Un cop aparcat
el cotxe tocava a anar a saludar companys i anar a veure l’ambient que es
respirava. Es notava que hi hauria una gran cursa.
Després de
saludar amics i parlar amb molts corredors em vaig anar a canviar la samarreta,
per posar-me el dorsal i treure’m la roba d’abric. A les 9:30 sortien els
corredors de la cursa llarga (24km). Un cop canviat vaig anar a veure la
sortida dels valents.
Un cop els de la
llarga van sortir ens vam posar a escalfar una mica. A preparar les cames per
començar a córrer.
A les 9:50 ja
estava prepara’t per sortir i cap a la línia de sortida.
A les 10:00 es
donava la sortida.
El circuit
començava per dins el càmping i un cop fora enllaçava amb un camí asfaltat
entre les granges, fins a travessar l’autopista C-32, just passar el pont
entrava cap a un camí que feia una baixada seguida d’una bona pujada que
acabava al primer corriol del dia. Després del corriol s’agafava una pista que
feia pujada fins a enllaçar amb la gran pujada del dia, la pujada a “La Talaia”
seguint el circuit de descens de MTB.
Després de la
pujada que deixava les forces tocades comença una pista que al principi fa una
mica de baixada però seguia pujant fins a creuar una tanca on començava la
baixada. Primer per pista ampla, però amb moltes pedres i seguida del Fondo de
les Oliveres, on hi ha molta pedra i reguerots provocats per l’aigua caiguda
dies abans.
Un cop
finalitzada la baixada trencava el ritme un sender de pujada que enllaçava amb
una pista que no parava de pujar fins a arribar a un punt on veies una llarga
baixada per pista. En aquesta zona els primers corredors del recorregut llarg
ja passaven als del curt, i molt amablement els anàvem deixant passar. Un cop
acabava la baixada enllaçàvem amb una pista que ens portava a travessar
l’autopista un altre cop i posteriorment cap a unes cases on el camí començava
a fer baixada però venia seguit d’una dura pujada que ens deixava a l’entrada
del càmping un altre cop, i aquí ja seguíem un altre cop el mateix recorregut
que la sortida fins l’arc d’arribada.
A meitat de cursa
em vaig ajuntar amb una noia amb la que vam anar junts fins al final, agraïr la
companyia quan les forces comencen a fallar, i els ànims que ens anàvem donant
ajudaven molt a seguir corrent fins al final.
Temps final:
1:24:47
