Encara ho recordo com si estigués allà mateix.
Sortida al refugi de Ventosa i Calvell
Vam sortir del refugi i seguint els senders rodejant llacs, grans imponents i rodejats de paratges verds. Fins que el sender es va anar transformant en grans blocs de pedres, primer per pujar una forta pendent creuant el rierol.
Després del primer tram de pedres es divisava una petita planura on es podia caminar sense problemes però de seguida va començar la forta pendent.
La pendent transcorria primer per camins entre pedres però de seguida retrobàvem els blocs de pedres per on havíem de continuar durant un bon tros.
Sense haver-hi camí marcat anàvem buscant fites d'anteriors excursionistes.
Després d'unes 3 hores des de que havíem començat acabava el tram de blocs per continuar pujant per una tartera de pedra inestable.
Durant el recorregut es van sentir pedres que anaven caient, però que et passi una pedra rodant a 3 metres i encara et quedi pujada, allò ens va posar la por al cos. Per arribar a dalt del Coll del Contraix havíem de passar un tram de paret on amb les motxilles era una mica complicat.
Un cop a dalt vam parar uns minuts per poder descansar i recuperar l'alè, però vam veure el que havíem de baixar i ens esperaven més blocs de pedra i tartera amb fortes pendents fins al 45% (segons GPS).
Vistes del Llac de Contraix
Vam emprendre la baixada amb molta cautela per evitar riscos, un cop realitzat el primer tram del descens vam vorejar el llac passant per sobre de grans blocs de pedra.
Al llac vam fer una parada per intentar dinar, però el menjar que ens van posar al picnic no es podia empassar, era empalagós i sort de la taronja per fer amagar la set durant una estona.
Un cop vam reemprendre el camí de seguida es va poder veure que hi havia una forta baixada per sender, en relatiu bon estat però després de 5h caminant i el cansanci acumulat la baixada jugava males passades, portàvem 2 hores sense aigua i finalment vam poder veure un rierol on ens vam avituallar i vam agafar forces per acabar el tram de baixada, al qual encara li quedava un bon tros.
Vorejant el riu vam començar a veure les primeres vaques i els primers arbres. Fins que ens vam endinsar a un bosc de pi negre on entre els arbres es va començar a divisar el refugi. Després d'una forta baixada vam arribar al refugi de la Centraleta on encara ens quedaven 100mts de desnivell de pujada però per pista i després de tot el que havíem passat ja tocava poder caminar i no anar mirant on posar els peus a cada passa que feies.
Perfil de l'etapa (Manca un tram de baixada i la pujada de 100mts)
Al final del dia vam poder arribar al refugi d'Estany Llong on vam sopar i vam poder dutxar-nos amb aigua calenta.
